BilderAtlas — Memòria visual de la ciutat
BilderAtlas és un arxiu d’arxius.
Un espai on les imatges no es conserven: s’activen.
No s’ordenen: es connecten.Aquí, la memòria visual no és un relat fix,
sinó un sistema viu de relacions i ressonàncies.La ciutat no es representa: es pensa.
Com un camp de forces, afectes i connexions.BilderAtlas és,
una màquina per pensar les imatges.
BilderAtlas
BilderAtlas és una plataforma de recerca i activació visual impulsada per Factoría Heliográfica. Pren el seu nom de l’Atlas Mnemosyne d’Aby Warburg, que el definia com «una màquina per pensar les imatges, un artefacte dissenyat per fer saltar correspondències, per evocar analogies».
Des d’aquesta premissa, BilderAtlas es planteja com un arxiu d’arxius. No com un contenidor tancat, sinó com una estructura oberta i en construcció permanent. Un espai on els fons de Factoría Heliográfica es creuen amb recerques visuals promogudes o desenvolupades conjuntament amb altres arxius públics i privats, activant noves lectures, genealogies i taxonomies visuals entorn de conceptes creatius, culturals i transversals.
Les imatges que conformen BilderAtlas no s’organitzen de manera lineal ni jeràrquica. S’agrupen, es desplacen, es repeteixen i es reconfiguren. L’arxiu s’entén aquí com un sistema relacional, un dispositiu receptor/emissor que modula imatges procedents de diferents temps i contextos per fer visibles sentits latents, memòries fragmentades i narratives encara no formulades.
El subtítol Memòria visual de la ciutat no remet a una representació literal d’allò urbà ni a un inventari d’arquitectures, paisatges o formes reconeixibles. La ciutat s’entén com un concepte complex i expandit: un espai simbòlic, social i cultural on conflueixen imatges, gestos, tecnologies, afectes i relats. Una estructura viva que funciona com a catalitzador d’idees i connexions. En aquest sentit, BilderAtlas proposa pensar la memòria visual com un entramat dinàmic, més proper a un sistema neuronal que no pas a un mapa fix, capaç d’activar associacions inesperades i obrir múltiples possibilitats d’interpretació.
BilderAtlas és, en definitiva, una màquina per pensar les imatges.
Arxiu
L’arxiu de Factoría Heliográfica constitueix la primera matèria de treball de BilderAtlas. Un fons excepcional que no es concep com un patrimoni estàtic, sinó com a material actiu per a la recerca, la mediació cultural i la producció de coneixement visual.
L’arxiu de Factoría Heliográfica reuneix al voltant de 70.000 unitats, que inclouen fotografies, instruments òptics i fons bibliogràfics. Aquest conjunt es distribueix de la manera següent:
Fotografies
63.500 imatges de l’arxiu fotogràfic d’Arquitectura i Urbanisme, centrades en processos de transformació territorial i constructiva.
2.250 peces fotogràfiques dels segles XIX i XX, entre les quals:
— 470 positius directes del segle XIX (ambrotips, ferrotips i daguerrotips)
— 1.300 fotografies procedents d’àlbums de finals del segle XIX i inicis del XX
— 420 fotografies de temàtica industrial, urbana i monumental
— 50 documents vinculats a la història de la fotografia, l’aviació i la Guerra Civil espanyola
Equips fotogràfics
120 equips fotogràfics i òptics, que inclouen òptiques històriques, càmeres de gran format, accessoris dels segles XIX i XX i equips fotogràfics contemporanis.
Biblioteca
Més de 3.500 volums d’una biblioteca especialitzada en fotografia, història de la imatge i cultura visual. Dels quals uns 200 volums pertanyen a manuals fotogràfics del segle XIX
Aquest conjunt de fons converteix l’arxiu en una infraestructura complexa des de la qual és possible activar encreuaments, ressonàncies i relectures crítiques que desborden els límits tradicionals de l’arxiu fotogràfic.
Factoría Heliográfica
Factoría Heliográfica és una associació cultural sense ànim de lucre amb seu a la casa-fàbrica Can 60, al barri del Raval de Barcelona. Aquest espai històric industrial, hui de titularitat municipal després d’un llarg procés de reivindicació veïnal, forma part essencial de la identitat del projecte.
Factoría Heliográfica desenvolupa la seva activitat com a observatori de la imatge, centre de recerca, producció cultural i preservació del patrimoni fotogràfic. El seu treball articula de manera integrada la recerca històrica, la producció contemporània, l’edició especialitzada i la mediació cultural, amb un enfocament específic en els orígens tècnics i culturals de la fotografia i en la materialitat de la imatge com a cruïlla entre ciència, tècnica i pràctica artística.
Equip
Factoría Heliográfica està dirigida per Martí Llorens i Rebecca Mutell, les trajectòries dels quals combinen pràctica artística, recerca i producció cultural.
Martí Llorens (Barcelona, 1962) és llicenciat en Belles Arts, especialitat Imatge, per la Universitat de Barcelona, i màster en Teoria i Història de l’Arquitectura per la UPC. Ha desenvolupat una extensa trajectòria en la documentació fotogràfica de processos constructius d’arquitectura i enginyeria des de finals dels anys vuitanta. La seva obra personal explora el temps, el territori i la memòria a través de projectes com Poblenou, Berlín – Potsdamer Platz, Memòries Revolucionàries, Memòries Aeronàutiques o Estrats. El seu treball forma part de col·leccions públiques i privades.
Rebecca Mutell (Aranda de Duero, 1980) és artista, investigadora i gestora cultural. Doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, desenvolupa la seva pràctica en el creuament entre imatge, cultura visual i pensament crític. És professora a BAU, Centre Universitari d’Art i Disseny de Barcelona, i membre del grup de recerca GREDITS. El seu treball artístic s’ha presentat en diferents institucions i contextos expositius, i es caracteritza per una aproximació experimental a les imatges, enteses com a eines per pensar, qüestionar i generar noves formes de relació amb allò visual.
L’any 2024, Martí Llorens i Rebecca Mutell, com a editors, juntament amb Ana Galán, com a traductora, van presentar la publicació Buscando lo Imposible (2024), un projecte editorial de recerca desenvolupat al llarg de diversos anys i editat pel MUN – Museo Universidad de Navarra. L’obra, formada per 1.300 pàgines distribuïdes en tres volums —Utopia, Materialitat i Praxi, reuneix 100 textos històrics originals sobre la invenció de la fotografia, traduïts de l’anglès i del francès i, en la seva majoria, comentats i traduïts per primera vegada al castellà.